Encara no he superat Anfield

25/10/2019 / @fcbfan_mfd

Mentre mirava el partit contra l’Slavia de Praga el dimarts vaig anotar algunes cosetes interessants per comentar-vos l’endemà en un post. La veritat és que m’agradaria poder fer un petit anàlisi després de cada partit però aquesta vegada la vida no m’ha donat per més. Quan ho faci no serà cap resum standard, sinó que intentaré exposar les millors i les pitjors coses de cada match.

Del partit de Praga només diré que el Barça va jugar uns 25 primers minuts molt bons i després va perdre completament el control del partit. Tant que, de la mateixa manera que va passar amb el Dortmund i l’Inter, el resultat hagués pogut ser molt pitjor. Vistos els tres partits en què en moltes fases ens han passat per sobre costa de creure que el Barça tingui la classificació per vuitens tant ben encaminada.

En tot cas, a l’acabar el partit me’n vaig adonar que jo no he superat encara l’hecatombe d’Anfield, i sembla que els jugadors tampoc. I és que ho teníem taaant a prop… Un 3 a 0 a l’anada, una nova final de Champions a tocar contra un rival que ja havíem guanyat 2 cops durant la temporada… Cada cop que tanco els ulls encara m’apareix al davant la sisena copa d’Europa, a tocar, lluent i amb les tires blaugranes penjades de les seves orelles allargades… I com en un somni estiro la mà i sembla que arribi a agafar-la…

Quin malson! Jo encara era massa petit quan el Milan ens va fer miques a Atenes. En vaig ser plenament conscient però no recordo que em fes tant mal com l’eliminació d’Anfield. Sens dubte ha sigut el meu pitjor drama culer.

I sabeu perquè sé que encara no he superat el trauma? No només perquè partits com el de dimecres tornin a fer aparèixer el fantasma, sinó perquè des d’aquell dia no he tornat a jugar al FIFA. Fa riure però és així. No és que sigui un viciat de les consoles perquè de fet dec ser la persona que li treu menys rendiment a la PS4 del planeta, però sempre m’ha agradat fer un partidet per setmana contra el proper rival que tenim… I des d’Anfield no hi he tornat. No sé si compraré el FIFA 20 (sempre m’espero al Black Friday perquè em surt a meitat de preu) i no he tornat a jugar al FIFA 19.

El dia que em vingui de gust tornar-hi sabré que he superat l’horror, l’infern d’Anfield. Tot molt vermell, tot molt demoníac. M’està afectant Halloween?


¡Si quieres que te notifique en el e-mail cada vez que haya una nueva entrada en el blog introduce tu correo electrónico!

Procesando…
¡Lo lograste! Ya estás en la lista.

3 comentarios en «Encara no he superat Anfield»

  1. Com ja t’he comentat soc seguidor del Liverpool. L’ambient que es crea a Anfield en la majoria de partits és espectacular, aquella nit suposo que ho va ser una mica més. Però per aquí he escoltat i llegit sempre que el Barça va perdre a Anfield, Anfield maleït, que es van estavellar a Anfield. No! (o no només). Van jugar contra un equip, el Liverpool. Sembla que per aquí tothom obvia que va jugar contra uns jugadors que els hi van fer una repassada en l’aspecte físic i de dedicació i concentració per a un partit de semis de Champions. Tácticament ben treballat per un gran entrenador, Klopp. Crec que si, per part del Barça, es posés més l’èmfasi en com van actuar els contraris, quines coses van fer bé els contraris per trencar el teu equip, potser podrien trobar algunes solucions concretes i reals. Si, pel contrari, fan el que han fet, que és explicar la derrota sense anàlisis, amb raons difuses, amb èssers metamòrfics i ectoplasmàtics (fantasmes) rondant pel camp i recorrent la banda, el que passa és que es repeteix; ja els havia passat a Roma, a Liverpool, ara Praga (tot i no tenir la transcendència dels altres) i pot tornar a passar.
    De totes maneres el Barça té un molt bon equip, no t’enfadis Marc! Potser aquest any si que toca. Una mica d’humor va bé. De moment, la sisena, ens la quedem a Liverpool.

    • Totalment d’acord Ramon, a vegades es peca de pensar que només tu pots ser el millor i no valores suficientment el rival. De totes maneres, jo no sóc d’aquests. Recordo que quan va acabar l’anada contra el Liverpool al camp nou els vaig enviar un whatsapp als meus amics on els deia que no estava fet perquè el 3 a 0 era un miracle. Per curiositat he recuperat el whatsapp i els vaid dir directament: «Això no s’ha acabat. Si juguem i juguen com avui allà en en foten 5 o 6». En veu tenir prou amb 4, el Liverpool era realment el millor equip d’Europa i ho va merèixer sobradament. Només li retrec que no hagués guanyat la Champions anterior jajaja…

      • Si, la de l’any anterior va ser una llàstima. El Madrid no era molt superior, una mica si tot i que els hi haguessin pogut plantar cara, però a la final entre el Ramos lesionant al Mo i el Karius cantant la traviata tot el partit, es van enfonsar mentalment, van donar un pas enrere i van acabar perdent.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.