Un canvi de sistema interessant

09/07/2020 / @fcbfan_mfd

Avui faré un parèntesi en els posts econòmics del Barça per analitzar breument el canvi tàctic de Setién en els últims partits (Atlético de Madrid, Vila-real i Espanyol). És un canvi molt rellevant i sembla que amb ell l’entrenador hagi donat amb la tecla per fer jugar junts amb èxit a Messi, Griezmann i Suárez.

Alguns consideren que és un 4-4-2 amb els migcampistes en rombe (així ho explica molt bé @alexdelmas10, per exemple), però a mi m’agrada més parlar d’un 4-3-1-2, o fins i tot d’un 4-3-3 però amb els davanters per dins i, per tant, sense extrems. Perquè quan parlem de 4-4-2 em venen al cap les dues línies de 4 del Cholo Simeone o del Getafe… I la cosa no s’assembla en res a aquest plantejament.

Us ho explicaré d’una forma curiosa i diferent. L’altre dia vaig obrir el FIFA 20 per replicar el partit de la jornada, com faig gairebé sempre. No li trec fum al joc, la veritat, però sí que m’encanta repetir virtualment el partit que jugarà -o acaba de jugar- el Barça. I abans de començar vaig buscar entre els sistemes de joc un esquema que s’assemblés al què ha provat Setién. I… equiliquà. Per suposat que existeix!

Enlloc del 4-3-3 tradicional vaig trobar el 4-3-1-2, que per disposició em va semblar que corresponia perfectament amb el què havia vist al camp. Em serveix com a pissarra tàctica la pantalla del FIFA:

Us he de dir que al jugar amb aquest nou sistema vaig al·lucinar amb l’exactitud amb què el joc reprodueix les tàctiques. És fascinant aquesta capacitat de recrear cada sistema, amb múltiples opcions dins de cadascun. Us semblarà una frickada però us asseguro que jugant així en el meu partit virtual va passar el següent:

  1. Vaig aconseguir fer multitud de passades entre Suarez, Griezmann i Messi en zona de tres quarts.
  2. Antoine Griezmann, que quan jugava amb el 4-3-3 tenia sempre un paper testimonial, va fer una assistència i un gol, i va jugar infinitament millor que quan el tinc posat a la banda.
  3. De fet, amb el 4-3-3 sempre l’acabava canviant per Dembélé o Ansu Fati perquè a l’extrem necessitava velocitat i els laterals sempre eren més ràpids que Griezmann.
  4. A mesura que tenia la possessió controlada i anava avançant dins el camp del rival, els laterals pujaven fins a l’alçada dels extrems, ja que aquesta posició estava desocupada al jugar els tres davanters centrats.
  5. Com a conseqüència, quan tenia alguna pèrdua, m’enganxaven amb els pixats al ventre, perquè els laterals no tenien temps de recuperar la posició defensiva, i els contracops del Vila-real virtual em feien anar de crani.

Us sona d’alguna cosa tot això? Si veu veure el partit a Vila-real segur que subscriureu que és exactament el què li va passar al Barça real durant la seva visita a La Ceramica.

Creuem els dits esperant que la tecla continuï donant el mateix so i que la simfonia acabi en gran aplaudiment en forma de celebració d’un títol. De moment, contra un l’Espanyol que va jugar molt més tancat no hi va haver la mateixa brillantor, però almenys en Griezmann va seguir connectat. Sembla evident que arribem tard a la Lliga, però qui sap si ens farà aixecar la Champions.

Us deixo l’explicació també en vídeo al meu canal de Youtube, «fcbfan». Us animo a què us subscrigueu al canal!

Vídeo on explico el canvi de sistema, els punts forts i els handicaps

¡Si quieres que te notifique en el e-mail cada vez que haya una nueva entrada en el blog introduce tu correo electrónico!

Procesando…
¡Lo lograste! Ya estás en la lista.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.