Un ERTE immediat a la plantilla

27/03/2020 / @fcbfan_mfd

En aquests dies on qualsevol cosa ociosa com el futbol sembla irrellevant i intranscendent, em ve de gust escriure alguna línia sobre la dimensió social del futbol en general i la del Barça i els seus futbolistes en particular. Al cap i a la fi, com deia Jorge Valdano, “el futbol es la cosa más importante de las cosas menos importantes”.

Els jugadors, ídols terrenals

Jo de petit admirava els futbolistes, perquè la meva gran passió era jugar a futbol i ells eren els millors del món jugant-hi. Però era només una admiració pel seu talent futbolístic, allunyada de la idolatria irracional en la què es pot arribar a caure.

Crec que sempre he tingut clar que són persones iguals que nosaltres, ni millors ni pitjors, que han tingut la sort de tenir un talent especial per jugar a aquest esport. És evident que avui en dia només amb talent no s’arriba a enlloc, hi fa falta també dedicació, entrenament professional i un punt de sort. Però la realitat és que cap dels futbolistes blaugranes és coix: si poguéssim jugar un dia un patxanga amb Arturo Vidal, per exemple, ens donaria a tots els amateurs mil voltes.

Tant és així, que no dubteu que fins i tot el més llenyador que pugueu veure per la televisió té un talent molt superior a la mitjana jugant a aquest esport. No hem d’oblidar que el talent futbolístic no està relacionat únicamanet amb les filigranes que puguis arribar a fer amb una pilota, sinó que també engloba altres aspectes, com la intel·ligència espaial per saber moure’s correctament en equip dins el camp, o com tenir l’habilitat de prendre decisions encertades en cada moment i situació del joc.

Dit això, els jugadors són persones absolutament normals. N’hi deu haver d’agradables i de desagradables, de simpàtics i d’antipàtics, de divertits i d’avorrits, d’intel·ligents i de molt justets… Mirant el documental Match Day de Rakuten ho vaig poder comprovar de nou: n’hi ha alguns que aparentment no tenien massa a aportar des del punt de vista personal, mentre que amb d’altres sí semblava que s’hi podria mantenir una conversa interessant (penso, principalment, en Ter Stegen, Piqué, Sergi Roberto, Rakitic i Busquests).

El Barça hauria de fer un ERTE immediat

En qualsevol cas, només el fet de dedicar-se professionalment al què molts practiquem com a entreteniment els suposa obtenir contractes milionaris que alegren notablement les xifres de la seva compte corrent. Per tant, en aquest sentit són indiscutiblement persones privilegiades; sobretot els que arriben a jugar a primera divisió i, especialment, aquells que acaben jugant al Barça, Madrid o Atlético. I és precisament per això que no entenc perquè en aquests moments socialment difícils el Club no hagi aplicat ja un ERTE als futbolistes.

Moltes de les empreses que han hagut de frenar la seva producció han hagut de recórrer a aquest mecanisme per evitar la fallida. I, malauradament, hi ha molts treballadors a qui els afecta i afectarà de forma sensible aquesta delicada situació. La partida de despesa destinada a la massa salarial del Barça supera el 60% del global de les despeses anuals. I, d’aquest percentatge, la pràctica totalitat es destina a pagar als professionals del primer equip de futbol i bàsquet.

Sembla evident doncs que cap dels futbolistes de la primera plantilla passarà penúria si el Club els aplica un ERTE alguns mesos. En un moment on tanta gent mostra tanta solidaritat, on hi ha sanitaris jugant-se la vida i la dels seus per ajudar als infectats sense disposar de material suficient, on centenars de milers de ciutadans han patit un ERTE en les seves pròpies carns…, en un moment així seria molt d’agrair que els nostres privilegiats futbolistes donessin un exemple de solidaritat i empatia acceptant amb esportivitat un ERTE total.

No del 70%, no, íntegre. Penso que l’haurien d’acceptar sense pestanyejar. I, escolta tu, si no l’accepten, que s’hi posin fulles. Es tramita i llestos. El Barça està ja tardant. De fet, a nivell ja més general jo espero i desitjo que el drama en el què vivim ajudi, entre moltes altres coses, a posar una mica de seny al desbocat món econòmic del futbol.

La Junta també s’hi juga molt

No oblidem que la Junta ha avalat personalment amb el seu propi patrimoni els resultats de la gestió econòmica de l’entitat. És a dir, en cas de què les pèrdues que provoqui aquesta crisi eixuguin tots els beneficis del mandat es trobarien davant d’un seriós problema personal. I aquesta Junta ho coneix de primera mà perquè ells mateixos van iniciar l’acció de responsabilitat contra la Junta anterior de Joan Laporta demanant que es restituïssin les possibles pèrdues econòmiques derivades de la seva gestió.

Per tant, l’ERTE no només s’intueix absolutament necessari per a la viabilitat econòmica d’aquest exercici, sinó també perquè la pròpia Junta s’hi està jugant la pell. En cas de què la situació derivi en un sotrac econòmic greu, el seu propi patrimoni podria arribar a estar en perill.


¡Si quieres que te notifique en el e-mail cada vez que haya una nueva entrada en el blog introduce tu correo electrónico!

Procesando…
¡Lo lograste! Ya estás en la lista.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.